LA ROSA
Les roses són una de les flors més emblemàtiques en el llenguatge de les flors. Cada color de rosa té un significat diferent.
la rosa
El nom en llatí per a la rosa és rosa, rosae (femení, primera declinació). És un terme que prové de manera versemblant de llengües mediterrànies antigues o del grec rhodon. En el context del famós aforisme llatí "Stat rosa pristina nomine", fa referència a la flor en si.
TRADICIÓ
La Rosa de Sant Jordi és un dels elements essencials de la diada, juntament amb els llibres.
La llegenda explica que, al segle XIII, a la ciutat catalana de Montblanc, un drac terroritzava els habitants. Per calmar la ira de la bèstia, se li oferia cada dia un sacrifici humà elegit per sorteig. Tot i això, un dia la sort va caure sobre la princesa del regne, que va ser rescatada per un jove cavaller anomenat Sant Jordi. Segons la llegenda, després d’una ferotge lluita, el valent cavaller va acabar amb la vida del drac i de la seva sang va brollar un roser que Sant Jordi va oferir a la princesa com a mostra del seu amor. Des d’aleshores aquesta història ha estat transmesa de generació en generació i se celebra cada 23 d’abril a Catalunya regalant roses i llibres.
SIMBOLISME
SIMBOLISME EN L’ANTIGUITAT
· Grècia: associada a la bellesa i l'amor.
· Roma: Els romans l'associaven a Baco i Venus. S'utilitzava el terme sub rosa (sota la rosa) per indicar que una conversa era
confidencial, ja que es penjaven roses a les reunions.
· Pèrsia: Considerada la reina de les flors i associada a l'amor apassionat
Un dels mites principals on apareix la rosa és el d’Afrodita i Adonis: La versió més estesa diu que Afrodita, en córrer a salvar el seu estimat Adonis ferit, es va punxar amb uns esbarzers. La seva sang tenyida de vermell tenyeix les roses, que abans eren blanques, convertint-les en símbol d'amor apassionat i dolor.
SIMBOLISME SEGONS EL COLOR
En la guia pràctica del Llenguatge de les Flors ( de Mandy Kirkby amb pròleg de Vanessa Diffenbaugh), es parla dels diferents significats que té regalar una rosa d’un color o d’un altre:
Blanca - Un cor desconeixedor de l'amor
Rosada - Gràcia
Préssec clar - Modèstia
Borgonya - Bellesa inconscient
Vermella- Amor
Porpra - Encanteri
Taronja - Fascinació
Groga - Infidelitat
La rosa és la més bella i aromàtica de les flors. La natura sembla haver esgotat tots els seus dons a la rosa en concedir-li frescor, perfum, colors delicats i elegància. Aquesta flor que embelleix el món sencer és intèrpret de tots els nostres sentiments i està present en moltes les nostres festes i cel·lebracions.
Per això no és estrany que sigui emblema de l'amor, la més important i universal de les nostres passions. Durant segles només se'n van cultivar unes quantes varietats —gallica, alba, mesc, domàs i rosa de molsa o col—, totes de delicats rosats, blancs i vermells. Però al segle XIX hi va haver una allau de nous tipus de roses, inclosa la rosa de te procedent de la Xina i amb olor de mesc (almizcle), i la prolífica i molt perfumada rosa Bourbon, que va arribar de Madagascar a través de França.
A mesura que avançava el segle, es van anar afegint els tons taronja, préssec i escarlata. La rosa ha estat l'emblema de l'amor des dels primers temps. Al naixement de Venus estaven presents les roses blanques; el poema medieval “El romanç de la rosa” guiava l'amant cortès al roserar, on trobava el paradís; però va ser a l'època victoriana quan el simbolisme i el sentiment inherents a la rosa van assolir el seu màxim apogeu, en establir un repertori prou ampli per expressar l'amor en les múltiples facetes.